Els meus 100 primers "tweets"

17 de feb Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Rigau: “No hi ha base per pensar que la sentència sobre la immersió lingüística serà negativa” elpuntavui.cat/noticia/articl… vía @elpuntavui

15 de feb Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  L'aeroport de Castelló, la història d'un gran despropòsit - VilaWeb vilaweb.cat/noticia/398454… vía @vilaweb. Vergonyós!

7 de feb Mariano Fdez Enguita @enguita  Retwitteado  Sólo el 6% de los estudiantes universitarios en EEUU quieren ser funcionarios. Igualito que aquí... vsb.li/tq79lP

7 de feb Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  @ampique argumenta contra la supressió de la publicitat a Catalunya Ràdio elsingulardigital.cat/cat/notices/20…

6 de feb Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Menys fracàs per als alumnes que fan música ccaa.elpais.com/ccaa/2012/02/0… vía @el_pais

5 de feb Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  RT @josepmprats Conseguir una cuenta gratuita de Dropbox con 7,8 GB:. bit.ly/yIQV5k

2 de feb Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Les escoles i instituts obriran demà, però se suspèn el transport escolar interurbà al nord-est 324.cat/noticia/157863… vía @324cat

1 de feb Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  @ramonvicens1 Tens raó, però en Pujol és metge i no en fa. És compatible.

1 de feb Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  RT @enguita #Wert. El problema de la igualdad es filosófico. Nos tiene que preocupar la equidad, que es igualdad de oportunidades.

30 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  L'ARA Control i la importància de la pedagogia política: ara.cat/ara_premium/cl… vía @diariARA

29 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  HTC se une a IBM para apuntar al mercado profesional gizmovil.com/2012/01/htc-se… vía @gizmovil. Bona notícia.

29 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  "El exceso de austeridad puede complicar la salida de la crisis" elpais.com/articulo/econo… vía @el_pais. Algú sap què fer?

29 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Enganxats als 'whatsapps' elpais.com/articulo/porta… vía @el_pais

29 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Un "comunista" és el polític que més cobra per aconsellar Bankia, segons 'El Mundo': ara.cat/economia/comun… vía @diariARA.

27 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  @enguita Moltes gràcies!

27 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  RT @esAdir "Bimestral": cada dos mesos. "Bimensual": dos cops al mes. ow.ly/8IKTw. X als meus alumnes!

27 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  RT @marccastells Firmem amb Universitats, AIICA i UPC la creació de la Càtedra A3 in Leather Innovation impulsada per l'ajunt. Bona notícia!

27 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  RT @enguita BLS: La tasa de sindicación en EEUU en 2011 es del 11.8% . I aquí?

24 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  RT @joanaortega Avui hem acordat avançar decididament cap a l’administració electrònica premsa.gencat.cat/pres_fsvp/0/ac…

21 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Apaga el mòbil!: ara.cat/societat/mobil… vía @diariARA

20 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  RT @mplanafarran RT @NoticiasMedicas: Para ser felices debemos vivir de acuerdo a nuestros valores y huir del autoengaño.

20 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  RT @SergiTIC This website is for educators who want to learn about using iPads in education bit.ly/g7GYhk

20 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  RT @marccastells RT @AteneuIgualadi: Si aquest cdsetmana voleu estudiar teniu Biblioteca de l'Ateneu Igualadí.

19 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Check out this site: xaviermarcet.com/2012/01/las-tr…

18 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Per no variar, el Madrid fa un joc brut, poc professional, molt d'allà.

18 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Aquest Pepe és de tot menys jugador de futbol!

16 de ene Miquel Rossy @miquelrossy  Retwitteado  No existeix el món virtual. Tot és real. Internet és "virtual" per a qui no domina les tecnologies.

16 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Exestudiants de la UPC deixen préstecs de 20.000 euros als alumnes brillants 324.cat/noticia/155335… vía @324cat

15 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  No comparo: comparteixo! "En Finlandia exigimos más a quien quiere ser docente": lavanguardia.com/lacontra/20120… vía @LaVanguardia

15 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Una proposta: El difícil arte de educar: Consejos prácticos para padres: lavanguardia.com/cultura/201201… vía @LaVanguardia.

8 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Un atracador acaba reduït per un grup de ciutadans elpais.com/articulo/catal… vía @el_pais. Espàvil, legisladors!!

8 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  "Amb un 'e-book' es llegeix el triple" elpais.com/articulo/cultu… vía @el_pais

8 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Enhorabona famílies amb fills: demà recomencem les bones rutines vinculades a l'escola! Allà ens retrobarem!!

5 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  No a la consulta, por Pilar Rahola: lavanguardia.com/opinion/articu… vía @LaVanguardia

4 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Chacón evita presentar la seva candidatura al PSOE a Catalunya i opta per Almeria: ara.cat/politica/CHACO… vía @diariARA. Adéu!

4 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Gregorio Luri: Expectatives decebudes però no frustrades - Opinió contundent - VilaWeb vilaweb.cat/opinio_contund… vía @vilaweb

4 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  ¿Para qué sirve un Parlamento?, por Francesc-Marc Álvaro: lavanguardia.com/opinion/articu… vía @LaVanguardia

4 de ene Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  El cap de la policia d'Olot, a un pas de ser ordenat diaca elpuntavui.cat/noticia/articl… vía @elpuntavui. Enhorabona!

30 de dic Mariano Fdez Enguita @enguita  Retwitteado  Talento es alcanzar un objetivo que nadie puede alcanzar. Genio es alcanzar un objetivo que nadie puede ver. – Goethe

30 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  El català, entre les 100 llengües més parlades del món · Tribuna.cat: bit.ly/sjDGV6 via @AddThis.

30 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Esclaus del ‘trending topic’ sociedad.elpais.com/sociedad/2011/… vía @el_pais

28 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Què proposa l'oposició? elpuntavui.cat/noticia/articl… vía @elpuntavui

27 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Els centres mèdics registren un augment de demanda per a esborrar tatuatges: lavanguardia.com/vida/20111227/… vía @LaVanguardia

24 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Cap de setmana de Pastorets - VilaWeb vilaweb.cat/noticia/396485… vía @vilaweb

24 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Feminismo caducado, por Pilar Rahola: lavanguardia.com/opinion/articu… vía @LaVanguardia. Té raó: autolimitacions dels autoanomenats progressistes!

24 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa elsingulardigital.cat/cat/notices/20…. Un bon article de Guillem Carol.

23 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Bon Nadal! Fins aviat!

15 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Gravació del
primer disc de Mínnim verkami.com/projects/1047-…. En Santi Méndez, prof. del Mestral hi té molt a veure!

14 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  RT @esAdir El 2012 tindrà 366 dies: en diem "any de traspàs". També anomenat "any bixest", no "bissiest". ow.ly/7ZjJ3 #ésAdirNadal

14 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Mourinho serà el protagonista d'una sèrie de dibuixos en què ensenyarà valors als nens: ara.cat/esports/futbol… vía @diariARA Ironies d la vida

14 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  La Generalitat elabora un pla per substituir els barracons escolars: ara.cat/societat/Gener… vía @diariARA. I ara toca flexibilitzar les zones.

13 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  @davidaitona ben trobats al twitter!

12 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  @ramonvicens1 Així és, company!! En respuesta a ramon vicens

12 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  xtec.cat/internet_segur… Una guia que haurien de consultar els pares (i les mares, és clar).

12 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  La CCMA i Flaix, pel bon ús del català, al Twitter elpuntavui.cat/noticia/articl… vía @elpuntavui. Una bona iniciativa.

12 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  La Paeria fa tancar una de cada tres botigues revisades, la majoria d'immigrats elpuntavui.cat/noticia/articl… vía @elpuntavui

11 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa @ampique ja es veu que no hi passes gaire. Els habituals no pensem el mateix.

10 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  La Junta de Andalucía ordena a sus funcionarios que no digan 'andaluces':periodistadigital.com/ciencia/educac… vía @AddThis. Es fan pesadets amb el tema!!

10 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Pere Navarro es proclama tan catalanista com Ros elperiodico.cat/ca/noticias/po… vía @elperiodico_cat. Llàstima, Àngel, però a can BCN no t'hi volen!

10 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  “Si posem com a model els emprenedors els nens voldran crear empreses” elpuntavui.cat/noticia/articl… vía @elpuntavui. Però amb empresaris millorats.

7 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Els alcaldes donen suport a suprmir el Consell Comarcal del Barcelonès elpais.com/articulo/catal… vía @el_pais. Comencem a despertar.

5 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Cellphone Spyware, Like All Your Technology, Keeps Tabs on You thedailybeast.com/articles/2011/… vía @thedailybeast. Ens protegim prou de tot plegat?

5 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Cristiano Ronaldo i Irina Shayk ridículs en la festa M. Claire: lavanguardia.com/gente/20111118… vía @LaVanguardia. Es podia esperar una altra cosa?

5 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  El Govern vol estalviar 7 milions d'euros i recuperar 117 treballadors d'entre els alliberats: lavanguardia.com/politica/20111… vía @LaVanguardia. Bé!

5 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  El Govern estudia professionalitzar els consells comarcals per a estalviar: lavanguardia.com/politica/20111… vía @LaVanguardia. Com si els vol suprimir!

2 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  El 3,5% de joves espanyols han provat drogues emergents elperiodico.cat/ca/noticias/so… vía @elperiodico_cat Em preocupa i m'esgarrifa alhora!

1 de dic Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Enrique Alcat:: lavanguardia.com/lacontra/20111… vía @LaVanguardia. Estic d'acord amb que l'escola ha d'ensenyar a parlar en públic.

30 de nov Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  comunicacio.e-noticies.cat/alta-tensio--5… Terribas entrevista el president aquest dijous a la nit. Una bona ocasió de Mas per explicar-se.

28 de nov Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Mas no pot permetre que qualli l'opinió que el govern vol desmantellar TV3 i que vol afavorir el grup Godó.

27 de nov Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Només Catalunya aprova mesures per a acomplir l'objectiu de dèficit: lavanguardia.com/politica/20111… vía @LaVanguardia.

23 de nov Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Crisi de lideratge leconomic.cat/neco/article/4…

23 de nov Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Sarramona diu que cal clarificar quines són les competències que els docents haurien de treballar d'una manera preferent. Hi estic d'acord.

22 de nov Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Replantegem les subvencions que reben diversos organismes i deixem que els contribuents decidim a la declaració de renda qui n'ha de rebre.

22 de nov Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Els esforços del nou "ajustament econòmic" que ens demana el president Mas necessitaran una política comunicativa molt millor que l'actual.

17 de nov Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  És feliç qui busca el seu camí i, quan el troba, l'agafa. Me'n vaig a fer una xerrada sobre la felicitat al "Vent del Mestral".

10 de nov Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Celebro la retirada del segon video electoral socialista en matèria de salut però el mal ja està fet.

10 de nov Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  "El Govern català impulsa mesures en totes les etapes educatives per fer de Catalunya una escola d'emprenedors". Molt bona notícia!

8 de nov Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Una trobada càlida i interessant la que hem tingut aquest matí amb l'alcalde d'Igualada, @marccastells.

6 de nov Jordi Viladrosa @jordiviladrosa Vull que perdi el PSOE però no em satisfà que guanyi el PP. Doncs mira: votaré CiU i ja veurem què hi podem fer allà a les Espanyes.

6 de nov Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  No és la victòria del PP el que em preocupa sinó com governaran i com afectarà tot plegat a Catalunya. No us cansen les campanyes?

27 de oct Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Estudiar a la pública costa el doble que a la concertada - LARAZON.ES a larazon.es/noticia/7902-e… via @larazon_es

25 de oct Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Totalment d'acord amb Cardús: "Dir que les polítiques socials han d'anar davant de les econòmiques és posar el carro davant dels bous".

25 de oct Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  El PSOE alimenta estereotips en un video quan afirma que només un ensenyament públic de qualitat garanteix la igualtat d'oportunitats.

25 de oct Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Per què a Catalunya tenim un 3,6% d’alumnes considerats excel•lents quan la mitjana europea és del 8%?

17 de oct Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  És estèril criticar les idees dels altres si no les hem intentat dur a la pràctica en el nostre àmbit d'acció i no oferim alternatives.

16 de oct Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Tens raó @jmespasa: el futur es fa a base d'actes del moment present.

14 de oct Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Creieu que el màster per a exercir de prof. de secundària està donant els resultats esperats?

14 de oct Salvador Cardús Ros @salvadorcardus  Retwitteado  Favorito ·

No hi ha educació sense autoritat bit.ly/nCpohX

13 de oct Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  13, 14 i 15 d'octubre: "L'avaluació per a la millora professional". Jornades estatals del FEAE a Lleida. Campus de Cappont.

6 de oct Josep Manuel Prats @josepmprats  Retwitteado  RT @Fapel_Cat: I uploaded a @YouTube video http://j.mp/oa8AWs Educar per emprendre

9 de oct Josep Manuel Prats @josepmprats  Retwitteado  «Aprendre en català, un objectiu educatiu i social irrenunciable. Fonamentació pedagògica»: goo.gl/3IgFU

9 de oct Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Si per mi fos, faria una campanya electoral de 5 dies i eleccions diumenge que ve. Gairebé tothom sap a qui votar. No perdem més temps.

6 de oct Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  @xserra em sembla que molts d'ells no saben què hi fan allà!

6 de oct Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Diu Rosa Calafat: "Jo no sóc catalana per un atac de llibres, sinó perquè culturalment m’hi varen criar". Sempre tan subtil, Rosa.

29 de sep Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Ho sento, senyors diputats: l'espectacle d'avui al Parlament diu molt poc a favor de la feina dels polítics. A veure demà.

27 de sep Joana Ortega @joanaortega    Retwitteado  Hem d’aconseguir una llei electoral q afavoreixi l’apropament de la política a la ciutadania i garanteixi l’adequada representació del país

26 de sep Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Cal anar recordant que el 35% del cost de l'ensenyament concertat el paguen les families.

21 de sep Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Educar és més senzill quan els pares fan de pares, els professors docència i els alumnes el que els demanen els anteriors si van a una.

20 de sep Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Fer un curs d'orientació familiar és una bona manera de millorar com a pares en l'educació dels nostres fills.

18 de sep Jordi Viladrosa @jordiviladrosa  Encetem la segona setmana del nou curs: s'han acabat les vacances. L'escola no és PortAventura: a treballar molt i tan bé com es pugui.

Centres educatius singulars

El nostre sistema educatiu té, malgrat tot, bona salut perquè, bàsicament, els milers de professionals que hi treballen ho fan possible. Hi ha encara qui té interès a contraposar el model propi dels centres dels quals és titular l’Administració amb el dels que provenen de la iniciativa social, la majoria d’ells en règim de concert. Uns i altres conformen el servei educatiu català des de fa anys i la seva complementarietat positiva resta a la vista de tothom. No es fan la competència entre ells i no defensen interessos contraposats, sinó que donen respostes concretes a maneres diferents d’entendre l’educació que els pares volen per als seus fills, sota el principi de confiança entre les parts.

Catalunya té àmplies competències en matèria educativa però no totes; és per això que caldrà estar atents a les noves modificacions de la legislació vigent que han estat anunciades pel nou president del govern espanyol. I tindrem de nou la sensació que els canvis en l’organització de l’ensenyament no acaben d’aconseguir que millorin significativament els resultats globals dels aprenentatges dels alumnes, que és el que interessa. Tothom sap on és la pedra angular: el projecte educatiu de cada centre no pot ser paper mullat o un tràmit burocràtic que queda allà en un calaix. Aquest és un projecte que ha d’anar acompanyat de la definició del caràcter propi de cada institució educativa. És en aquests dos documents on rau la singularitat de cada centre docent. I ens els mirem poc o gens; per tant perdem la referència que ha de fer de cada escola una escola diferent, singular.

L’Administració educativa fa ús de diversos instruments a l’hora de planificar l’oferta educativa a tot el territori; un d’ells és la zonificació com a unitat de programació. Al meu entendre, d’aquest concepte se n’ha fet una interpretació restrictiva i excessivament reglamentista que, sovint, ha desplaçat l’interès legítim de les famílies a l’hora de triar un centre per als seus fills. No és pas imprescindible que l’escola on s’escolaritzen els fills estigui al mateix barri on es viu; aquesta no hauria de ser la prioritat malgrat que aquest criteri forma part de l’imaginari social de manera consistent. Considero molt més important la declaració d’intencions que explicita cada centre educatiu i la concreció que té previst de dur a terme l’equip directiu de torn, explicitades en el seu projecte estratègic o de direcció. Molt més que la seva oferta d’activitats extraescolars i de sortides culturals. Aquesta hauria de ser, de fet, la primera preocupació de les famílies quan busquen una escola per als seus fills i filles.

En poques setmanes es tornarà a obrir el procés de preinscripció d’alumnes als centres educatius catalans i les famílies tornaran a tenir l’oportunitat de replantejar-se de nou si els seus fills estan escolaritzats en el centre educatiu que consideren més idoni o en quina escola voldrien iniciar-hi el preescolar. Un bon moment per repensar si l’escola que ens ofereix la planificació administrativa és tan singular com voldríem o és una escola més d’entre totes les possibles. En això no hi ha modes que valguin perquè el fet educatiu no és solament instrucció i en un context de crisi econòmica i també social paga la pena valorar altres factors que també són importants a l’hora d’assolir un ensenyament de qualitat i de triar model educatiu: el professorat, els mètodes d’ensenyament i aprenentatge, la manera com treballen els alumnes i el seu capteniment, la implicació de les famílies, l’orientació educativa i professional, entre altres factors. Ens hi juguem el futur dels nostres fills i el del país.

Publicat avui a La Veu de l’Anoia

Disciplina, convivència, educació

Els alumnes que generen problemes de comportament a les escoles solen fer-ho perquè no estan acostumats a viure amb uns límits prou definits, o bé són víctima d’una desmotivació envers el món escolar, o han sofert una sobreprotecció per part dels seus pares, o per causes idiopàtiques diverses. Aquests comportaments moltes vegades esdevenen pertorbadors per al necessari clima convivencial de les aules i posen el professorat en situacions delicades. No m’estic referint als trastorns per dèficit d’atenció, amb o sense hiperactivitat, tan diagnosticats en els darrers anys, sinó als de tipus negativista i desafiadors les fronteres dels quals entre la normalitat i la patologia no sempre són prou clares. Solen ser alumnes que provoquen els adults, les persones que representen l’autoritat i, ben sovint, els propis pares.

Quin és, en contextos d’aquest tipus, el paper de la disciplina en els centres educatius? Molt sovint la intervenció que caldrà fer és en xarxa. No serveix de gaire actuar a l’escola i no fer-ho en l’àmbit familiar. Com tampoc no seria gaire positiu aplicar unes pautes diferents en aquests dos àmbits. De vegades no és gens senzill i caldrà la intervenció de professionals específics que actuaran de manera coordinada perquè ja se sap que no hi ha respostes simples a situacions complexes. Tampoc no hi han ajudat gaire algunes interpretacions pedagògiques que posen l’accent en els drets i poc en els deures o que aparquen les necessitats dels alumnes més desperts i parlen poc de responsabilitat o de laboriositat.

L’augment d’aquest tipus de conductes disruptives ha donat peu a estudis diversos que proporcionen informació sobre les causes d’aquests comportaments: dificultats per dedicar el temps necessari a l’educació dels fills, pèrdua del valor de l’autoritat, desmotivació pels estudis, consum de substàncies tòxiques... I també apunten algunes accions a dur a terme: millorar la comunicació entre les parts implicades, potenciar la tutoria, dotar els centres docents dels recursos adients... Però no caiguem en la visió d’alguns col·lectius l’aportació principal dels quals és que la solució es troba prioritàriament en l’augment dels recursos. Ja disposem de prou informes que demostren que no és així necessàriament.

Però tornem al punt que jo volia destacar: què es pot fer a l’escola? En primer lloc, caldria revisar què preveu el projecte educatiu i la resta de documents de gestió del centre que en depenen. Massa cops hem tingut aquests documents aparcats en un prestatge, sense que siguin una referència real per a la praxi educativa ordinària dels equips docents. No és el mateix optar per una metodologia que promogui la participació activa de l’alumnat que fer-ho per una altra de més passiva. Un bon pla d’acció tutorial definirà quins són els valors pels quals s’aposta i amb quines actuacions es duran a la pràctica i esdevindran el tarannà dels alumnes d’aquell centre educatiu; és a dir, permetrà de veure el seu perfil propi, diferent del d’un altre centre. El pla de convivència deixarà clares les regles del joc i seran conegudes i compartides per tots. Només qui s’hi vegi implicat reconeixerà el centre educatiu com a un espai propi que li genera confiança i que l’invita a donar el millor de si mateix.

I en l’aspecte que ens ocupa el paper del tutor grupal és clau ja que és la persona que millor coneix els alumnes del seu grup i qui hi estableix un vincle afectiu i d’autoritat-prestigi alhora. Malgrat tot, jo hi veig encara una altra figura nuclear: el tutor personal. Aquest “coach” de cada alumne i de cada família és qui pot fer millor el paper de mediador, d’assessor i de suport personalitzat per a encarar amb èxit l’etapa escolar i coordinar les accions que calgui dur a terme, si cal, també en aspectes relacionats amb la convivència i la disciplina. És aquesta la persona clau que connecta cada família i cada alumne amb l’escola i qui millor interpreta les necessitats educatives a les quals cal donar resposta.

De tota manera, la gestió ordinària de l’aula, la manera de tractar amb les famílies, conduir una reunió, les habilitats socials necessàries per a la docència no són una tasca senzilla entre d’altres coses perquè aquests aspectes no solen formar part del currículum de les facultats d’educació i se solen aprendre pel mètode de l’assaig i de l’error un cop ja s’exerceix la professió. Un dèficit important que caldria corregir.

Final d'un trajecte que continua

Som tan simples els humans que tenim necessitat d’ajudar-nos dels calendaris i dels cicles de la naturalesa per mirar de fer net d’allò que no ens ha anat prou bé i recomençar de nou. És el que sol passar cada cop que acomiadem un any i en rebem un de nou. Ens desitgem tota mena de bons auguris i fem bé, però al cap de dotze mesos tornem a descobrir que, malgrat tot, encara ha quedat molt camí per fer i que no tot ens ha estat propici. O sí. I qui dia passa, any empeny!

El curs natural del temps no és ni bo ni dolent per se. Som les persones qui convertim la vida quotidiana i tot el que hi succeeix en petits miracles o en grans catàstrofes en l’àmbit personal, familiar o social. No és en els governs ni en les institucions on hem de tenir posades les nostres esperances. És cert que el bé comú en depèn en part, però és en la suma de respostes personals a cada circumstància que afecta la nostra vida on hi ha la clau del nostre progrés, com a persones i com a poble.

Tinc la sensació que, aclaparats com estem davant de tantes notícies pessimistes o negatives, anem perdent l’ànim de lluitar, d’arriscar-nos a fer passos endavant i, per això, ens anem quedant mig somorts, inactius. O a l’inrevés: com que culpem els altres de tot el que no ens agrada, ens indignem i comencem a repartir a tort i a dret contra tothom. I no, no veig que sigui aquest el camí. Anys enrere confiàvem en les persones intel·ligents per avançar. Actualment aquest mot ha perdut pes en l’espai mediàtic i es parla del talent, de la voluntat i de l’esforç com a eines indispensables per anar teixint el futur a base d’accions en present. I en això, hi té un paper clau l’educació, que no és només el que faci el Departament d’Ensenyament de la Generalitat sinó la suma dels grans de sorra que hi podem posar tots plegats.

Els governs socialdemòcrates han anat caient un rere l’altre i els de tipus liberal o conservador que els han substituït en el poder van temptejant solucions que hores d’ara encara no sabem si són prou encertades. Com es pot redreçar un sistema carregat de temptacions contra l’ètica en un moment convuls com l’actual? Des de la inacció poca cosa es pot fer. No podem fer altra cosa, doncs, que mirar de complicar-nos la vida: en l’associació de veïns, en el club de bitlles, en una entitat benèfica o en la política. Si algunes d’aquestes institucions socials han perdut prestigi i han deixat de ser un referent és perquè algunes de les persones que han ocupat els seus òrgans de govern hi són perquè altres de més preparats, més ben formats, més èticament responsables han abdicat de participar-hi. No cal que busquem culpables, en som cadascun de nosaltres si hem pogut fer-ho i ens n’hem abstingut. Abans, d’això, se’n deia pecat d’omissió.

Malgrat les perspectives incertes que ens serveixen cada dia tots els mitjans de comunicació, probablement a títol individual tenim un bon grapat de notícies positives que han fet del 2011 un bon any. Segur. I no ho dic perquè ja se sap que podia ser pitjor, sinó perquè tendim a oblidar el que ens ha anat bé, les oportunitats que hem sabut convertir en realitat, els projectes acabats, les persones que hem conegut, els instants de felicitat, els somriures davant la senzillesa o les ocurrències d’un infant... i tantes altres experiències. És l’actitud el que compta: fer front a les contrarietats o a la mateixa adversitat sols o ajudats dels altres, perquè també tenim vivències en què la solidaritat entre les persones ha contribuït a fer de la nostra societat un món més just.

Ben mirat, si no deixem de fer la nostra aportació, per petita que sigui, i cadascú sense moure’s necessàriament del seu àmbit personal, professional o social, potser no caldrà que altres pensin per nosaltres i ens diguin el que hem de fer. Una democràcia madura no la fan els partits polítics ni els sindicats ni els indignats, òbviament. La fan les persones, les bones persones; i com més ben educades, formades i cultes millor.

Adéu 2011. Benvingut 2012!

Pressupostos polièdrics

Avui podem llegir al diari ARA els titulars següents:

“El PSC només aprovarà els pressupostos si CiU prescindeix del PP”.

“ERC s'obre a votar el pressupost del 2012, però avisa que ara no es donen les condicions”.

“ICV insta PSC i ERC a no "fer cua" a les portes del Govern per uns pressupostos pactats amb el PPC”.

“El PP dirà 'no' als pressupostos si el Govern apuja els impostos”.

És fantàstic: tots a una contra CiU! En ocasions com aquesta és quan veig més necessària que mai una majoria absoluta. Ja ho sé que se sol dir que “les majories absolutes no són bones”. Jo hi afegeixo que no ho són, sobretot, per qui no les té. El conseller d’economia podria haver dut a terme igualment les trobades amb totes les forces polítiques però, un cop explorades les possibilitats reals de col·laboració, el govern podria aprovar la proposta de pressupostos sense que les ànsies dels portaveus per escriure el guió de la posada en escena dels partits hi posessin més traves.

A l’oposició, ara mateix tan ocupada de portes endins en els seus propis problemes, els agrada fer-se veure i evitar admetre que si en moments com l’actual no som capaços de fer costat a qui té la responsabilitat de governar, quan ho farem? No és el bé comú el que ha de ser prioritari? No es podrien aparcar tàctiques i estratègies, legitimes però prescindibles, durant uns mesos clau per al progrés del país? Són ben rebuts els senyals d’acostament del nou equip que lidera ERC per prioritzar els interessos de Catalunya, però no es pot posar un preu polític excessivament elevat a aquesta col·laboració perquè, entenc, que el programa de govern que s’ha d’executar és el del partit que ara té la responsabilitat i l’encàrrec de la ciutadania de governar.  

Pel que fa al PPC i al PSC, de moment, el que podrien fer és aconseguir que els seus partits matriu deixessin d’utilitzar-nos permanentment i, per començar, podrien fer alguna cosa perquè se’ns paguin els 759 milions de deute reconegut amb Catalunya. Si fan aquest gest, potser tindran certa autoritat per fer el gallet a l’hora d’exigir uns minuts televisats de glòria quan posin condicions a donar suport als pressupostos que prepara el govern Mas. I ja sé que, en aquest aspecte, tots dos partits s’han arrenglerat amb el govern. Què podien fer, si no? Però només amb declaracions no es fa política, almenys no la política que ens cal actualment. 

Emprenedoria i escola

Reprodueixo tot seguit una nota de premsa del president de la Fapel i amic, Josep Manuel Prats, en resposta a una opinió recent de Rosa Cañadell. No cal dir que comparteixo totalment el contingut del text.


Si vols, consulta l'article de la portaveu de la Ustec: http://www.sindicat.net/n.php?n=14859

La iniciativa dins l'escola

Com a Federació d'Associacions de pares, ens interessa molt l'educació dels nostres fills i filles. No només la instrucció, que l'escola ens ajuda a bastir, sinó l'educació i la formació de les persones que són els nostres fills i filles, que és la nostra responsabilitat i sobre el que volem decidir: el nostre dret, el nostre deure.

Reiterem: Un dels aspectes que fa temps ens ha preocupat als pares i mares de la fapel és la formació dels nostres fills, la formació de debò, la que val per la vida i per tirar endevant la societat en que vivim. I entre els valors que creiem que cal fomentar entre ells és la iniciativa emprenedora. I en aquesta freqüència d'ona ens trobem amb la conselleria, des del moment que es vol fomentar aquesta iniciativa. El passat 1 de novembre, la fapel va fer un seminari amb el tema “educar per emprendre”. L'estavem preparant des de la primavera, i l'objectiu era, és i serà durant aquest curs sensibilitzar les famílies i les escoles en aquest tema: formació de valors que eduquin en la iniciativa emprenedora.

I no ens preocupa tant el tema de l'empresa, com a la senyora Cañadell. Ens preocupa que tinguin iniciativa, que vulguin fer de les seves vides alguna cosa més que “anar passant”, alguna cosa més que “anar fent”, i que els hi donem tot mastegat.

I no cal patir, senyora Cañadell. Fomentant els valors que incorpora l'emprenedoria formem persones. Incorporant al curriculum els valors i l'interès per la iniciativa emprenedora, podem incorporar a la societat nois i noies amb ganes de fer coses pels altres i amb eines personals per a dur-les a terme. No cal amoinar-se. Seran empresaris? potser si i així cal esperar-ho. Però també seran persones metges/ses, persones infermers/es persones mestres, persones advocats/des, persones cuiners/es, persones llauners, persones electricistes, persones bogiguers/es... I la seva iniciativa emprenedora l'enfocaran cap a la seva vida personal i familiar: per exemple formant una família, o no. Cap al seu ofici o professió, innovant i fent bé les coses. Cap al seu temps d'oci, impulsant associacionisme, o iniciatives socials, etc. etc.

La iniciativa emprenedora l'hem d'entendre, també, en l`àmbit personal i social. Però, no ens enganyem, qui treu els països endevant i permeten que tots els altres sectors de serveis i de solidaritat funcionin millor són les empreses que generen riquesa i la reparteixen entre els qui hi participen i amb la societat, amb una perspectiva social responsable. Però això cal formar-ho des de casa, des de l'escola i des de la societat.

La dialèctica marxista no té cap sentit ara per ara. No hem d'educar els nostres fills i filles en aquesta doctrina que ha generat massa dolor en els darrers cent anys. Creiem que ho hem d'enfocar cap a la llibertat individual i la responsabilitat col.lectiva. Si eduquem els nostres fills i filles per tenir iniciativa vers els altres, però amb coses concretes, en treurem el millor per la societat.

Ara bé, si no fem res no treurem res. I lloem la iniciativa de la conselleria que almenys es belluga en alguna direcció que creiem correcte i que cal complementar fonamentalment des de la família, implicada amb l'escola en el procés educatiu dels seus fills.

Si a cada iniciativa que es proposa hem de veure pegues, malament rai. Si posem els nois i noies, la persona (no l'individu) en el centre de les decisions i en el context de la seva família, segur que ens equivocarem menys.

Oportunitats per a l'educació

Ningú no dubta que hi ha moltes famílies que pateixen i molt les conseqüències de la crisi en què estem immersos. No ens resulta difícil d’entendre que aquest tipus de situacions solen facilitar els missatges apocalíptics i les crítiques més agudes als nostres governants, algunes d’elles segurament justificades. El món de l’ensenyament també se’n fa ressò però té una gran repte al seu davant: les crisis són una oportunitat per a la millora i caldrà invertir temps i esforç per convertir-ho en una realitat tot mirant de fer-hi convergir els tres pilars fonamentals: els pares, els professors i els alumnes en un clima de mútua confiança i de col·laboració activa.

Des del meu punt de vista centrar-ho tot en la insuficiència de recursos, tant si ens referim als materials com als personals, forma part només d’una de les múltiples cares d’aquest políedre. Aquest sol ser el leitmotiv de les forces sindicals, tan poc eficaces ara com temps enrere, quan s’estirava més el braç que la màniga. Per sort, en queden moltes altres encara, entre les quals tenim aquelles que es relacionen amb les finalitats que pretenem assolir a través de l’educació i que han de ser plantejades en un projecte educatiu i la seva corresponent concreció curricular. Cada centre educatiu ha de tenir-ne un de propi i diferenciat dels altres, tan allunyat com es pugui de la tendència a la burocràcia que tenen les administracions.

Hi ha institucions educatives que tenen com a missió que els seus alumnes esdevinguin persones íntegres, ciutadans solidaris i professionals competents. Són diverses les maneres de fer-ho, com sol ser habitual a l’hora de concretar les pràctiques educatives de qualsevol escola, però l’habitual és que es proposi d’arribar-hi a través d’un seguit de valors, com per exemple: el treball ben fet amb iniciativa, esforç i esperit de servei gràcies a la sinceritat, la lleialtat, la humilitat; un clima d’optimisme, confiança i col·laboració; l’ús responsable de la llibertat i la voluntat de millora contínua, entre d’altres.

Els centres educatius que es plantegen l’educació d’aquesta manera necessiten un ambient tranquil, sa, ordenat; són espais allunyats de les discussions pròpies de la política, de l’economia, de la faràndula. Res a veure amb l’avorriment, la falta d’empenta, la il·lusió per guanyar un partit o qualsevol dels ingredients de la vida ordinària, com és natural. La crisi actual ens proporciona una gran ocasió perquè els nostres alumnes redescobreixin que l’esforç pot ser estimulant, que saber esperar abans d’entrar a un edifici fins que es faci l’hora és positiu per a la pròpia formació, que saber encaixar una derrota esportiva no té res a veure amb despatxar l’entrenador necessàriament sinó amb la pròpia condició humana. Són múltiples els exemples que podríem posar.

Hi ha un complement necessari en tot plegat: l’autoritat dels qui tenen la docència com a professió. Compte, però! No n’hi haurà prou que els l’atorgui una norma legal ja que l’autoritat-prestigi fa temps que l’han perduda un nombre considerable dels docents d’aquest país. No cal buscar culpables sinó que cal trobar la manera de recuperar aquesta virtut amb urgència. Com diu l’autor d’“El desconcert de l’educació”, el sociòleg Salvador Cardús: “l’autoritat que necessita el mestre és la del reconeixement de la seva competència professional, del seu bon criteri pedagògic i de la seva exemplaritat social i cultural”. No és pas cosa fàcil, però és altament estimulant, sobretot ara que res del que paga la pena en aquesta vida ni és fàcil ni s’aconsegueix només amb lleis i diners. Les promocions d’alumnes que passen per ells ho mereixen i hi tenen tot el dret del món. 

Català a l'atac!

Un palíndrom de Màrius Serra amb molt missatge

u

Marxa laica i JMJ

La setmana vinent viurem nous casos de confrontació ideològica promoguts pels organitzadors de l’anomenada “marxa laica” que protestaran –de fet ja fa dies que ho fan- contra les missives que el Sant Pare pronunciarà en els diversos actes de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ). Tot jugant amb les paraules, fan com si representessin la societat laica sense tenir en compte que la majoria dels assistents a la JMJ també en són, de laics. La sol·licitud de Europa Laica i altres organitzacions al fiscal general de l’Estat que estigui "atent" a las declaracions públiques de Benet XVI i iniciï "les investigacions i accions oportunes" és una falta de respecte per la llibertat d’expressió de les persones i per confondre l’aconfessionalitat de l’Estat amb el laïcisme. A l'article 20 de la Constitució es regula el dret d'expressió que es basa en la capacitat d'expressar el que es vulgui i l’article 16 deixa clar que s'han de respectar totes les religions i, la catòlica, és una d’elles. Voler silenciar allò que no agrada a alguns amb manifestacions intimidatòries no fa altra cosa que esperonar els que se senten catòlics a reforçar la seva fe i expressar-la lliurement sempre que calgui.

Ja ho sé que no tothom és partidari de la manera de fer d’alguns cardenals, bisbes o sacerdots. Tampoc no tots els representants dels anomenats moviments cristians de base tenen el do de l’oportunitat ni desperten gaire confiança, què voleu que us digui. A mi el que em sorprèn gratament és que centenars de milers de joves de tot el món s’apleguin en ple agost en una capital europea per celebrar un esdeveniment cultural i religiós d’aquesta magnitud en el qual és protagonista el Sant Pare. Òbviament no és només per la persona sinó pel seu missatge i tot el que representa que es mou la gent jove. I perquè almenys algú els parla d’esperança i de trobar sentit a la vida en un món que sembla que hagi perdut el nord. Un missatge, per cert, que no emeten gaires cops la majoria dels nostres líders polítics i empresarials.

Hi ha també una cosa que no entenc i és per què alguns moviments posen l’accent en el cost econòmic d’aquests dies o que a la Federació d’ensenyament de CCOO estiguin tan preocupats pels reptes organitzatius que suposa qualsevol activitat d’aquest nivell, referint-se a les escoles que acullen els joves. De fet, no he llegit mai que cap sindicat renunciï a les subvencions que reben per la celebració dels seus congressos o que redueixi el nombre d’alliberats sindicals que també paguem entre tots. L’estratègia és coneguda: ni fan ni deixen fer. La possibilitat de convèncer-los és remota; per tant, segurament la millor solució és fer allò que cadascú tingui previst de fer. Fins i tot, és positiu que les coses tinguin el seu contrapunt perquè la crítica, si és constructiva, ajuda a millorar.

Sense menystenir el sentit religiós de la trobada, trobo que s’ha posat poc èmfasi, per exemple, en el fet que a través de Càritas es desenvoluparan dos projectes socials: per a famílies en  risc d'exclusió social a Madrid i per a joves víctimes de violència i pobresa al Brasil. Són dues aplicacions concretes que l’Església portarà a la pràctica i que seran presentades a la joventut durant la Jornada. Considero que sempre ha estat millorable la política comunicativa de l’Església per donar a conèixer el seu compromís amb les persones més necessitades, probablement perquè alguns mitjans de comunicació tampoc no hi han ajudat gaire i alguns altres dels que ho han fet no connecten amb el tarannà d’una part important de la societat. Un altre dèficit a cobrir, doncs, per si hi hagués emprenedors que s’hi volguessin dedicar.

En definitiva, i tornant al començament d’aquesta entrada, Redes Cristianas, Europa Laica i la Asociación Madrileña de Ateos y Librepensadores no cal que es preocupin tant per la visita del Sant Pare o pel que dirà. Tothom sap que no es quedarà pas al Vaticà perquè hi hagi persones disposades a contraprogramar la seva agenda i també és segur que no hi haurà sorpreses en les seves homilies i declaracions. Precisament, la gràcia del Pontífex és que parla sense embuts i adreça els seus missatges a tothom que vulgui escoltar-los, sense que ningú s'hagi de sentir necessàriament obligat a seguir els seus ensenyaments. Tot un exercici de llibertat personal, que és del que es tracta.

L'equador estival

Com aquell que no vol la cosa, el solstici d’estiu avança cap a l’equinocci que l’ha de succeir sense que res ni ningú l’aturi. Anys enrere el mes d’agost era el mes de vacances per antonomàsia, un mes inhàbil. En els temps que corren, però, parlar de les vacances trobo que és una mica insultant per a més de quatre milions de conciutadans nostres que hi estan tot l’any, de vacances, perquè no troben la manera d’entrar al mercat laboral. També és possible que no siguem prou emprenedors o que ens falti iniciativa i creativitat per muntar el  nostre propi negoci, tot fent front a les traves que les administracions s’entesten a posar als emprenedors. Ben segur que farà falta alguna cosa més que una “llei òmnibus” per desencallar aquesta situació ja que desengreixar l’aparell de les institucions i de l’Estat i fer que la gestió pública guanyi eficàcia i transparència no és gens fàcil, sobretot quan hem confós les prestacions d’un determinat estat del benestar en un benestar de l’estat que ara no podem sostenir.

Els estudiants de l’ensenyament obligatori ja comencen a esgotar plans d’estiu, acampades, anades i vingudes de casa dels padrins, estades, etc. i els seus familiars malden per trobar activitats positives per als seus fills. La imaginació s’acaba també per als qui poden pagar-ho ja que no tot consisteix a “col·locar” les criatures en un pàrquing d’estiu durant una sèrie d’hores. Quan jo era petit, ens passàvem la major part del dia al carrer i mai no hi cabia l’avorriment. Al matí anàvem a repàs o fèiem deures o activitats instructives a casa, sense que ningú se sentís menyspreat pel sistema ni pels mestres ni, òbviament, pels pares. Eren uns altres temps, no necessàriament millors, és clar. Avui en dia, en canvi, tot passa per l’oci i per l’entreteniment que, si és possible, han de costejar els pobres ajuntaments o els cada cop més inoperants consells comarcals ja que som fills d’una societat subvencionada que trigarà anys i panys a tornar i que no podrem pas llegar als nostres descendents.

Sempre he discrepat d’alguns col·legues meus que són partidaris que els nens i nenes i els que aviat seran adolescents desconnectin de tot allò que els recordi l’escola. Creuen que amb cent setanta-cinc dies de classe a l’any ja n’hi ha prou, d’activitat mental. La meva opinió és que la major part de la gent tenim clar que al cervell no se l’ha de desactivar per més que ens trobem de vacances; de fet, no deixem pas d’alimentar el cos en aquesta època de l’any! Doncs també es pot trobar una dieta adequada per a la ment i per a l’esperit, sense que calgui reproduir l’acceleració irracional de la resta de l’any. És gairebé impossible que no trobem un bon llibre, que no tinguem una bona pel·lícula o sèrie per veure i comentar junts. A la millor podem aprendre o millorar un idioma. I, sense ànim d’esgotar el llistat de propostes podem fer passejades amb bicicleta, rutes a peu, repintar alguna part de casa nostra o de casa dels avis, segar la gespa del veí sense cobrar, ajudar a nens més petits a fer deures d’estiu, apuntar-se a activitats solidàries, destriar i reciclar l’acumulació d’andròmines que ocupen mitja casa sense necessitat... i tantes altres coses que se’ns poden ocórrer poden fer més lleuger, més profitós i potser més divertit i tot aquest llarg mes d’agost.